jueves, 21 de febrero de 2008

vull somriures



Un dia pots despertar, somriure i caminar,
però ningú et pot assegura de que el mati seguent serà igual,
i penses que fins i tot putse no hi arribas,
putse et perds pel camí i no aconsegueixes un altre somriure..
Si es el cas, ja passarà, l'aconseguiras..
els somriures no ens abandonen, no poden,
són part de nosaltres, no fugiràn.

Em negu ha viure en un mon sense somriures
sense optimisme, sense força, sense ganes de viure
Em negu ha que tothom del meu voltant no somrigui,
no sigui optimista, no tingui força, no tingui ganes de viure.

Em negu ha deixar que es rendeixin,
i es que .. em negu a rendirme..







La inspiració desapareix.. i escric per escriure
fotografía de Maria Alzamora

1 comentario:

Teresa Casanovas - letraperpleja dijo...

Sonreir ensancha el alma
y se necesita un alma amplia y espaciosa para poder acoger a otras almas y caminar juntas algunos tramos del camino.
Sonrisa llama a sonrisa. Alo, alo...